un antic relat budista

Un home molt ric va acumular tant d’or que ja ni tenia lloc on amuntegar-lo. Però de cop i volta va passar una cosa: l'or s'havia convertit en pols. Gairebé es va tornar boig. Algú li va suggerir acostar-se a Buda -Buda es trobava a la ciutat- i l'home va anar a veure’l. I Buda li va dir: «Fes una cosa. Tragina tot el teu or al mercat, i si algú el reconeix com or, porta-me’l»

Així que va agafar tot el seu or -milers de carretes de bous plenes de pols- i tot el mercat es va omplir amb les seves carretes. La gent s'acostava i preguntava: «Quina ximpleria és aquesta? Perquè portes tanta pols al mercat? Per a què? ».

L'home es va mantenir en silenci. Llavors va arribar una dona que li va dir:

«Tant or? D'on has tret tant or? ».

Ell va preguntar a la dona: «Pots veure or aquí ?,

Ella va dir: «Oh si. Aquestes carretes estan plenes d'or ».

Va acompanyar la dona al costat de Buda, i aquest va dir: «Has trobat la persona correcta ... ella t'ensenyarà l'art, és només una qüestió de mirada. El món és com el veus. Pot ser l'infern o pot ser el cel. L'or pot ser pols i la pols pot ser or. Només és qüestió de com ho miris. Aquesta és la dona correcta. Fes-te’n deixeble. El dia que aprenguis a veure correctament, el món sencer es convertirà en or. Aquest és el secret de l'alquímia ».

Quan entres en la ment universal pots desenvolupar la creativitat, no per tu com a tal, sinó com a Déu. Et tornes un bambú buit i la seva cançó comença a baixar per mitjà de tu. Et transforma en una flauta.

Extret del mur de René Huitron