Cel

Els antics xinesos es van adonar que dins la natura mateixa hi havia una gradació de poder: la terra depenia del cel. Quan els camps es van cremar i els homes esperaven la pluja, quan l'hivern es demorava i es necessitava el sol per descongelar la terra gelada, l'home va veure que el cel era més poderós, i per això, va fer del cel la seva deïtat suprema.

Extret del “The Yellow Emperor's Classic of Internal Medicine”, by Ilza Veith

Lao Tse